quinta-feira, junho 10, 2010

Tot és Fràgil...

Em Agosto, decorre a Festa Major de Gràcia em Barcelona! As ruas estão todas decoradas e as pessoas comem e bebem em mesas compridas a perder de vista... Nunca fui mas tenho curiosidade... Dizem que é a noite de Sto António durante uma semana mas eu desconfio que a comparação não valoriza nenhuma das duas, afinal Lisboa é Lisboa e Barcelona será sempre Barcelona! Hoje descobri estas imagens e sorri! Porque me fazem pensar em imagens, momentos, sons, cores... Faz-me pensar numa ideia surreal da cidade!
Nunca se perguntaram porque é que Barcelona está ligada a tantos artistas surrealistas?
Ainda não é este ano que me vou perder nas ruas deste barri durante uma semana por isso ficam as fotos que ainda não são minhas mas sim daqui!




Tot és Fràgil

Com el vol indecís, d'un sospir
que arriba amb esma al pit, les tardes tèbies.

Com la llum dels capvespres d'abril,
que claregen les nits de Primavera.

Tot és fràgil, massa fràgil.
Tot és fràgil,fràgil,fràgil.

Com l'estranya saviesa dels vells
o el dibuix d'un ocell sobre les roques.

Com la flor que s'ha obert d'improvís,
la riquesa, l'oblit, la bellesa.

Com el temps que s'amaga als miralls
o el misteri profund d'un incendi d'estrelles.

Com la vida que tinc a les mans,
com un germà que he abraçat en l'absència.

(Joan Isaac)

Sem comentários: